Sovint els gestors culturals, pares o fins i tot professors descarten la poesia quan es tracta d’organitzar activitats per als adolescents. Avesats a estar rodejats de màquines de tots colors, d’estímuls intensos, de remors contínues, a la fressa i la immediatesa... s’assumeix que no gaudiran de l’activitat, que no són capaços del silenci que requereix l’escolta d’una poesia i que et diran què és un rotllo.
El dimarts 23 d’abril, dia de Sant Jordi, vàrem organitzar a l’IES Xarc una
lectura poètica dedicada a en Marià Villangómez, el gran poeta eivisenc, en el
centenari del seu naixament. L’activitat es va fer amb l’alumnat més jove, de
1r d’ESO, que durant les dues setmanes prèvies havia estat coneixent
l’escriptor i recitant alguna de les seves poesies a classe. Alguns alumnes
varen acceptar el repte d’agafar una poesia i llegir-la públicament.
Va ser molt polit veure la voluntat dels alumnes per llegir i fer-ho bé, el
seu esforç per millorar la seva lectura i el seu compromís amb els assajos.
Però sobretot, va ser preciós veure com sentien el que llegien, com ho
transmetien, com s’emocionaven en alguns moments i com ens emocionaven.
La poesia no és el gènere més popular entre els adolescents, com tampoc ho
és entre els adults. Segurament perquè poques vegades se li dóna l’espai que
necessita, perquè en el sistema educatiu predomina la poesia escrita per damunt
de l’oral i les explicacions i teoritzacions sobre el poema per damunt dels
sentiments que ens desperta.
El dia de Sant Jordi els nostres alumnes varen agafar una poesia que havien
llegit amb el cap i el cor, sobre la qual havien reflexionat, una poesia amb la
qual havien après paraules noves, amb la qual havien contemplat paisatges coneguts
amb una llum diferent... i ens la varen regalar. Poemes que parlen de la nostra
illa, de la nostra llengua, de la seva gent, però també del pas del temps, de
pau, d’esforç, d’amor ... de sentiments que són universals: els poemes d’en
Marià Villangómez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada