dijous, 3 de desembre de 2015

Lectura del Correllengua



La flama de la llengua

Ja la tenim aquí, la flama de la llengua. Un foc que ve dels Pirineus, de  la muntanya del Canigó, un foc viu que representa la llengua catalana.

La llengua és un dels nostres principals trets d’identitat, transmet una forma de viure, una forma de pensar i uns sentiments que formen tot un món. A la terra hi ha milers de llengües, unes més majoritàries que altres, unes més poderoses que les altres... però totes i cada una d’elles, fins i tot les que parlen ja només una dotzena de persones, contenen una riquesa, un món  sencer ... Quan una llengua es perd, tots hi perdem.

A Eivissa es parlen moltes llengües perquè hi arriben persones vingudes de tot el món buscant una vida millor. Què podem compartir, entre tots i totes, que ens agermani, que ens ajunti en una sola comunitat? La llengua d’Eivissa.

Per una part de nosaltres,  l’eivissenc, el català, és la llengua pròpia, la que hem après dels nostres pares i ells varen aprendre dels seus, dels nostres avis, un llegat centenari que hem de cuidar.

Per molta gent que viu a Eivissa, però, el català no els ve dels seus avantpassats, sinó que es tracta d’una llengua adoptada, apresa.

Adoptar una llengua nova, sentimentalment, és fer-la teua, que faci part de tu, dels teus sentiments, dels teus pensaments més profunds. Adoptar una llengua nova és també incorporar un nou instrument, una nova eina, al bagatge propi que t’obrirà un món nou d’oportunitats.

Compartir el català serveix per mostrar clarament a tothom que volem que siguin dels nostres, i que nosaltres volem ser dels seus. Serveix, al cap i a la fi, per fer una Eivissa de persones iguals en oportunitats, que compartim tots els nostres béns. I, no ho hem d’oblidar mai, un dels principals béns que té qualsevol societat és la seua llengua.

Per això el Correllengua us convida a compartir la llengua. Compartir la llengua, fer-la nostra i vostra, tant si la tenim com a primera com si l’hem apresa en segon o en tercer lloc. Diuen que compartir la llengua contribueix a la salut, al benestar i a l’alegria.


Visca la llengua i visca l’alegria!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada